Jīngyáng Fú Zhuān

Jīngyáng Fú Zhuān és un llegendari te fosc del districte de Jingyang, província de Shaanxi, anomenat «l’or negre de la Ruta de la Seda». La seva targeta de presentació és l’abundant «flor daurada» (冠突散囊菌, Eurotium cristatum), el microclima únic de Jingyang i una història de més de 600 anys, indissolublement lligada a la ruta comercial del te i els cavalls.

1. Classificació i Origen:

• Tipus: Te postfermentat, pertany a la categoria Hēichá (黑茶, Hēichá — «te fosc»). Pateix una doble fermentació: primària (渥堆, wò duī — amuntegament humit) i secundària — el «desenvolupament de les flors daurades» (发花, fāhuā), durant la qual es cultiva el fong Eurotium cristatum dins la massa de te.
• Categoria: Tes famosos de la Xina. És un dels representants més coneguts dels tes Hēichá de Shaanxi i l’únic te fosc que ha obtingut l’estatus de Producte Nacional amb Indicació Geogràfica (国家地理标志产品) a la província de Shaanxi (des de 2013). Producte del Patrimoni Cultural Immaterial de nivell provincial i estatal (la tècnica d’elaboració del Fú Zhuān va ser inclosa el 2022 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO dins la candidatura col·lectiva «Tecnologies tradicionals de processament del te i costums associats de la Xina»).
• Origen: Xina, província de Shaanxi (陕西, Shǎnxī), municipalitat de Xianyang (咸阳, Xiányáng), districte de Jingyang (泾阳县, Jīngyáng Xiàn). Jingyang és el bressol històric i el centre invariable de producció del Fú Zhuān, tot i que aquí no es cultiva la fulla de te. El te s’elabora a partir de matèria primera negra (黑毛茶, hēi máo chá) portada des de les regions del sud de Shaanxi, Hunan i Sichuan.
• Coordenades geogràfiques: Aproximadament 34°26′–34°44′ de latitud nord, 108°29′–108°58′ de longitud est.

2. Història i Significat Cultural:

• Història: La història del Jīngyáng Fú Zhuān abasta més de sis segles i està indissolublement lligada al comerç de te i cavalls (茶马贸易, chámǎ màoyì), el mecanisme econòmic més important que unia la Xina central amb els pobles nòmades del nord-oest.

  Ja a l’època de la dinastia Song del Nord (北宋, Běi Sòng), durant el regnat de l’emperador Shenzong (熙宁年间, Xīníng niánjiān, 1068–1077), Jingyang servia com un important punt de transbordament on la matèria primera de te de les províncies del sud s’enviava cap al nord-oest. Segons fonts històriques, va ser en aquest període que els comerciants de Shaanxi i Shanxi van descobrir que la matèria primera negra, humitejada durant el transport, es cobria de punts daurats — les «flors daurades» — i adquiria un sabor nou, inesperadament agradable.

  A l’època Ming (明, Míng), en el primer any del regnat de l’emperador Hongwu (洪武元年, 1368), els mestres de Jingyang van aprendre a reproduir deliberadament aquesta transformació microbiològica, i el primer maó de Fú Zhuān va ser fabricat de manera conscient. Així va néixer una tecnologia sense igual al món de la producció de te. La forma compacta de maó va ser dictada per les condicions de les caravanes de camells: sobre cada camell es carregava més te que si es transportés fulla a granel.

  L’esplendor del Jīngyáng Fú Zhuān va arribar a l’època Qing (清, Qīng). Després que el governador general de Shaanxi i Gansu, Zuo Zongtang (左宗棠), dugués a terme la reforma del te, comerciants de tota la Xina es van precipitar a Jingyang. Segons les «Cròniques del districte de Jingyang» (《泾阳县志》), durant el regnat de l’emperador Yongzheng, Jingyang era el centre comercial més gran, amb 131 establiments comercials, dels quals 86 s’especialitzaven en la producció i venda de Fú Zhuān Chá. Cadascun produïa entre 300 i 500 tones anuals. El te s’enviava per la Ruta de la Seda a Rússia, Pèrsia, Àsia Central i a més de 40 països, convertint-se en un dels productes clau del comerç eurasiàtic.

  Als anys 1950, en el context de l’optimització logística estatal, la producció de Fú Zhuān es va traslladar a la província de Hunan (districte d’Anhua), ja que el doble transport de la matèria primera — primer a Jingyang i després de tornada al nord-oest — es considerava poc rendible. Durant diverses dècades, la tradició es va interrompre a Jingyang.

  El renaixement va començar el 2007, quan els mestres locals i descendents de velles dinasties del te van recuperar amb èxit l’antiga tecnologia. El 2013, el Jīngyáng Fú Zhuān va obtenir l’estatus de Producte Nacional amb Indicació Geogràfica. El 2020, el te va ser inclòs en el Registre d’Indicacions Geogràfiques protegit per l’acord entre la UE i la Xina. El 2022, la tecnologia del Fú Zhuān va entrar a la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO.

• Nom: El nom del te es compon de diversos components de significat:

  • «Jingyang» (泾阳) — el districte productor, situat al curs inferior del riu Jing (泾河). El topònim vol dir literalment «ribera sud [del riu] Jing», segons la tradició geogràfica xinesa clàssica que indica la ribera nord del riu.
  • «Fú» (茯) — caràcter al voltant del qual hi ha diverses versions etimològiques: (a) indicació del període de producció: «San Fú» (三伏), les dècades més caloroses de l’estiu, quan la temperatura i la humitat són òptimes per al desenvolupament de les «flors daurades»; (b) homofonia amb fuling (茯苓) — el fong pòria (Wolfiporia extensa), utilitzat en la medicina tradicional xinesa, per analogia amb les propietats medicinals; (c) homofonia amb la paraula «fú» (福) — «felicitat», «benestar».
  • «Zhuān» (砖) — «maó», designa la forma de premsat.

• Significat cultural: El Jīngyáng Fú Zhuān ocupa un lloc especial en la història de la cultura del te xinesa com l’únic te fosc la producció del qual no va sorgir en una zona de cultiu de te, sinó en un encreuament comercial. La saviesa popular diu: «自古岭北不植茶，唯有泾阳出砖茶» — «Des de l’antiguitat, al nord dels cims no es planta te, però només a Jingyang es fa te de maó». Per als pobles nòmades del nord-oest de la Xina — uigurs, tibetans, mongols, kazakhs — el Fú Zhuān era el «te indispensable» (生命之茶, shēngmìng zhī chá): compensava la deficiència de vitamines i fibra en una dieta composta principalment de carn, lactis i greixos. D’aquí ve la dita: «Millor tres dies sense menjar que un dia sense te» (宁可一日无粮，不可一日无茶). La famosa regla de les «tres inseparabilitats» (三不离, sān bù lí) — «sense l’aigua de Jingyang no es pot fer, sense el clima de Jingyang no es pot fer, sense l’habilitat de la gent de Jingyang no es pot fer» — reflecteix la dependència única d’aquest te respecte al lloc i a les persones.

3. Descripció Botànica i Matèria Primera:

• Varietat / Cultivar: El Jīngyáng Fú Zhuān s’elabora no amb matèria primera local, sinó amb matèria primera negra (黑毛茶, hēi máo chá) de diverses procedències:

  • Shǎnnán Dàyè Zhǒng (陕南大叶种, Shǎnnán Dàyè Zhǒng) — varietat de fulla gran de la part sud de Shaanxi (zona de Hanzhong i Ankang), una forma de Camellia sinensis var. sinensis de fulla gran. Proporciona textura densa i sabor intens.
  • Ānhuà qúntǐ zhǒng (安化群体种, Ānhuà qúntǐ zhǒng) — varietat poblacional del districte d’Anhua (Hunan), base tradicional dels Hēichá de Hunan. Aporta el perfil de sabor clàssic de Hunan.
  • Varietat de fulla petita de Sichuan (四川小叶种, Sìchuān xiǎoyè zhǒng) — Camellia sinensis var. sinensis, forma de fulla petita de Sichuan. Hi afegeix suavitat i dolçor.

  Es considera millor la matèria primera d’arbres de més de 30 anys, que acumula més polisacàrids i minerals, necessaris per al creixement actiu de les «flors daurades».

• Collita: La collita principal de matèria primera per a la matèria negra es duu a terme a l’estiu i la tardor (de maig a octubre). S’utilitzen fulles madures amb pecíols — és a la fulla madura on hi ha la màxima concentració de substàncies que serveixen de substrat per al desenvolupament d’Eurotium cristatum.

• Estàndard de collita: Depèn de la classe de producte: per a l’extra (特级) — almenys un 90% de gemmes individuals; per al primer grau (一级) — almenys un 80% de «una gemma + una fulla»; per al segon grau (二级) — «una gemma + dues fulles» i fulles madures.

• Requisits de la matèria primera: La matèria primera negra ha de completar un cicle complet de processament primari (杀青 — shāqīng, 揉捻 — róuniǎn, 渥堆 — wòduī, assecat) abans d’arribar a Jingyang, on comença el processament secundari.

4. Terroir i Particularitats del Cultiu:

La singularitat del Jīngyáng Fú Zhuān rau en el fet que a Jingyang no es cultiva el te — aquí es processa. No obstant això, són precisament les condicions naturals locals les que determinen el caràcter del producte final, per la qual cosa el concepte de «terroir» s’aplica no a la matèria primera del te, sinó al procés mateix de «desenvolupament de les flors daurades».

• Relleu i microclima: El districte de Jingyang es troba al cor de la plana de Guanzhong (关中平原), al curs inferior del riu Jing. Pel nord està protegit pels massissos de Cuoe i Beizhong (嵯峨山, 北仲山), i pel sud per la serralada de Zhongnan (终南山). Aquest entorn forma una mena de «conca» deprimida on sorgeix un microclima únic amb una humitat elevada — al voltant del 75%, cosa poc típica per al sec nord-oest de la Xina.
• Clima: Temperat càlid, continental monsònic. Temperatura mitjana anual al voltant de 13 °C. Precipitació anual: 548,7 mm. Precisament la combinació d’una calor moderada i una humitat elevada per a la regió crea les condicions ideals per a la proliferació d’Eurotium cristatum.
• Aigua: Les aigües subterrànies de Jingyang, alimentades pel riu Jing, tenen una reacció lleugerament alcalina (pH ≈ 8,2) i són riques en ions de potassi, calci i fluor. Aquesta aigua s’utilitza en totes les etapes del processament, des de la humidificació durant l’amuntegament fins a la preparació del suc de te (熬茶汁, áo chá zhī). Es considera que la composició mineral de l’aigua local és un dels factors clau de les «tres inseparabilitats».
• Sòls: Sòls forestals bruns (棕壤, zōngrǎng) amb un contingut de matèria orgànica superior a l’1,0%, cosa que crea un ambient microbiològic favorable en les instal·lacions de producció.

5. Tecnologia de Producció:

La producció del Jīngyáng Fú Zhuān inclou fins a 29 operacions tecnològiques i és un dels processos més complexos entre tots els tes xinesos. La característica clau és la fermentació en dues etapes: primària (al lloc de producció de la matèria primera) i secundària, que té lloc directament a Jingyang.

• Recepció i classificació de la matèria primera negra (黑毛茶筛分, hēi máo chá shāi fēn): La matèria primera portada es classifica per fraccions i qualitat. S’eliminen les inclusions estranyes, la fulla es divideix en classes.
• Amuntegament humit / fermentació secundària (渥堆发酵, wò duī fājiào): La matèria primera s’humiteja amb aigua local, es col·loca en munts baixos i es fermenta a una temperatura de 40–60 °C durant unes 12 hores. Aquesta etapa difereix de l’amuntegament primari realitzat al lloc d’origen de la matèria primera.
• Preparació del suc de te (熬茶汁, áo chá zhī): Una part del te es cou amb aigua fins a obtenir un extracte dens — «cola de te», que després s’utilitza per lligar la massa durant el premsat i serveix de medi nutritiu per a les «flors daurades».
• Torrat (炒茶, chǎo chá): La massa de te s’escalfa en un wok o en recipients especials per igualar la humitat i activar els processos enzimàtics. S’utilitza combustible de fusta de fruiters.
• Pesatge i dosificació (司称, sī chēng): Quantitat exacta de te per a cada maó.
• Vaporització (蒸茶, zhēng chá): Un tractament breu amb vapor estova la fulla i la fa plàstica per modelar-la.
• Col·locació al motlle (装模, zhuāng mú): La massa de te es posa en un motlle de fusta (tradicionalment de morera o fusta fruitera).
• Premsat / «construcció del te» (筑茶, zhù chá): Etapa clau, reconeguda com a patrimoni cultural immaterial. El mestre (筑茶匠, zhù chá jiàng) compacta el te al motlle amb un martell de fusta (木槌, mù chuí), donant cops rítmics. La densitat del cop ha de ser estrictament determinada: un maó massa dens no deixarà passar l’aire per al creixement de les «flors daurades», i un de massa fluix es desfarà. El control es realitza únicament pel tacte i pel so, i es transmet de mestre a mestre.
• Desenvolupament de les «flors daurades» (发花, fāhuā): L’etapa més crítica, que dura uns 12 dies. Els maons formats es col·loquen en sales especials (发花房, fāhuā fáng), on es manté una temperatura de 24–28 °C i una humitat al voltant del 75–85%. En aquestes condicions, sobre les fulles de te comença a desenvolupar-se vigorosament el fong Eurotium cristatum, formant les característiques incrustacions groc-daurades — les «flors daurades» (金花, Jīn Huā). El procés es divideix en tres fases amb una modificació gradual del règim de temperatura i humitat: és la singular «tecnologia trifàsica controlada de desenvolupament de flors» (发花三阶段控温控湿技术), elaborada pels mestres de Jingyang.
• Assecat (干燥, gānzào): Es realitza per etapes (梯度升温): la temperatura s’eleva gradualment fins a 50 °C i després es redueix lentament. Això garanteix la conservació de la viabilitat de les «flors daurades» i evita les esquerdes del maó.

6. Característiques Organolèptiques:

• Aspecte del te sec: Maó rectangular dens amb arestes rectes i superfícies planes. Color de la superfície: negre-marró amb una brillantor oliosa. En trencar el maó, la massa interior està densament esquitxada d’incrustacions groc-daurades de «flors daurades», que recorden un cel estrellat o una escampada de grans de mill. Com més abundants i grans siguin les «flors», més alta és la qualitat del te.
• Aroma del te sec: Característica aroma fúngica de les «flors daurades» (菌花香, jūn huā xiāng) — una cosa intermèdia entre l’aroma de rossinyols frescos i una suau dolçor melosa. En els exemplars envellits apareix una nota llenyosa vella i pronunciada (陈香, chén xiāng), i en envelliments importants, un matís càlid de càmfora (樟香, zhāng xiāng).
• Aroma de la infusió: Intensa, envoltant, amb un to fúngic dominant, notes de fruita seca, fruits secs i fusta càlida. En els tes vells es revelen notes medicinals, de «farmàcia» (药香, yào xiāng).
• Sabor: Cos de la infusió: ple, dens, oliós. El sabor es caracteritza per tres qualitats clau: 醇厚 (chún hòu) — «profunditat densa», sense aspror ni arestes vives; 回甘 (huí gān) — retrogust dolç prolongat; 绵滑 (mián huá) — textura sedosa, vellutada. Amargor i astringència pràcticament absents.
• Color de la infusió: Taronja-vermell, transparent i brillant (橙红透亮), que recorda l’ambre jove. Amb l’envelliment adquireix un to més profund vermell-marró.
• Fulla oberta (fulla infusionada): Groc-marró, homogènia, mantenint l’elasticitat i la flexibilitat. A les fulles poden quedar traces residuals de «flors daurades».

7. Composició Química:

El Jīngyáng Fú Zhuān posseeix un perfil bioquímic únic, format per la doble fermentació i l’activitat de l’Eurotium cristatum:

• Polifenols: Contingut de polifenols del te ≥ 21% (per a la qualitat extra). Durant la postfermentació, les catequines es transformen en teaflavines i tearubigines, cosa que suavitza el sabor i forma el color característic de la infusió.
• Polisacàrids del te (茶多糖, chá duōtáng): Un dels continguts més alts entre tots els tipus de te. Els polisacàrids tenen un paper clau en la regulació del metabolisme dels glúcids i dels lípids.
• Aminoàcids: Contingut d’aminoàcids lliures ≥ 4,7% (per al primer grau), inclòs L-teanina.
• Substàncies extractives hidrosolubles (水浸出物): ≥ 31,3–45% segons la qualitat — un indicador que mostra l’excepcional riquesa de la infusió.
• Alcaloides: Cafeïna, teobromina, teofil·lina. El contingut de cafeïna és moderat, ja que una part es lliga durant la fermentació.
• Elements minerals: Contingut especialment alt de seleni — fins a 36,3 mg/kg (molt per sobre de la mitjana en els tes), així com potassi, calci, fluor, manganès, zinc.
• Metabòlits d’Eurotium cristatum: Les «flors daurades», durant la seva activitat vital, produeixen una sèrie de substàncies biològicament actives — polisacàrids extracel·lulars, àcids orgànics i enzims (lipasa, proteasa) que milloren la biodisponibilitat dels components beneficiosos del te.
• Vitamines: A, C, E, K, grup B (inclòs niacina).

8. Propietats Beneficioses:

• Regulació del metabolisme lipídic: Els polisacàrids del te, en combinació amb els metabòlits de les «flors daurades», activen la lipasa i acceleren la degradació dels greixos. L’eficàcia en la reducció del colesterol es considera molt superior a la del te verd normal.
• Normalització del nivell de sucre en sang: Els polisacàrids estimulen l’activitat de la glucoquinasa i augmenten la sensibilitat cel·lular a la insulina.
• Regulació de la pressió arterial: La teanina i el GABA (àcid gamma-aminobutíric), formats durant la fermentació, tenen un efecte hipotensor suau.
• Protecció antioxidant: Els polifenols del te neutralitzen els radicals lliures, alentint els processos d’envelliment cel·lular.
• Millora de la digestió: L’alt contingut d’enzims produïts per Eurotium cristatum millora la descomposició dels aliments grassos i pesants. Històricament, això explica la necessitat del Fú Zhuān per als pobles nòmades, que s’alimentaven principalment de carn i lactis.
• Reforç del sistema immunitari: L’alt contingut de seleni estimula la síntesi de proteïnes immunitàries.
• Acció escalfadora: La naturalesa càlida del te (温性) el fa ideal per a climes freds i altiplans.
• Acció probiòtica: Les cultures vives d’Eurotium cristatum i els productes del seu metabolisme influeixen positivament en la microbiota intestinal.

9. Preparació:

• Temperatura de l’aigua: 100 °C (aigua bullint viva). El Jīngyáng Fú Zhuān és un dels pocs tes per als quals es recomana precisament aigua bullint, ja que l’estructura densa del maó i les «flors daurades» només s’obren a la temperatura màxima.

• Quantitat de te: 5–8 g per a 150–200 ml d’aigua (per al mètode d’infusions múltiples). Per bullir, 5 g per a 200 ml.

• Utensilis: Opcions òptimes:

  • Tetera d’argila de Yixing (紫砂壶) — reté magníficament la calor i permet que el te s’obri completament.
  • Tetera per bullir (煮茶器, zhǔ chá qì) — mètode preferit per extreure el màxim dels components actius de les «flors daurades».
  • Gaiwan — adequat per a infusions ràpides.

• Procés:

  1. Separació de la porció de te: Amb un ganivet de te (茶刀, chá dāo) o una punxa de te (茶针, chá zhēn), talleu amb cura la quantitat desitjada del maó, procurant no esmicolar la fulla. És desitjable que a la porció es vegin les «flors daurades».
  2. Despertar del te (醒茶, xǐng chá): Escampeu el te trossejat en un recipient sec i calent durant 20–30 minuts per airejar-lo.
  3. Escalfament dels utensilis: Escaldeu la tetera o el gaiwan amb aigua bullint.
  4. Rentat (洗茶, xǐ chá): Aboqueu aigua bullint sobre el te i escorreu-la immediatament. Aquest procediment elimina la pols i comença a obrir la fulla.
  5. Primera infusió: Aboqueu aigua bullint, deixeu infusionar 10–15 segons, escorreu-la al chahai (公道杯).
  6. Infusions posteriors: Augmenteu el temps de 5–10 segons amb cada infusió. Un Fú Zhuān de qualitat suporta 10–15 infusions o més.
  7. Bullit (煮饮, zhǔ yǐn): Mètode alternatiu i tradicional del nord-oest. Poseu 5 g de te en 400–500 ml d’aigua, porteu a ebullició i bulliu a foc lent durant 3–5 minuts. Es poden afegir dàtils vermells (红枣, hóng zǎo), llet o farina d’ordi — segons la tradició de la beguda tibetana i mongola.

10. Conservació:

El Jīngyáng Fú Zhuān és un te que no només es pot, sinó que s’ha de conservar llarg temps. Amb l’edat es desenvolupa: l’aroma es fa més profunda, el sabor més suau i dolç, i el valor augmenta. A la Xina hi ha una dita: «Tres anys és medicina, set anys és tresor» (三年为药，七年为宝).

• Condicions: Local sec, fosc i ben ventilat. Temperatura ambient (15–25 °C). Humitat no superior al 70%.
• Envàs: Embalatge original de paper o paper kraft. No cal utilitzar un envàs totalment hermètic — el te ha de «respirar» per continuar la transformació microbiològica lenta.
• Enemics del te: Llum solar directa, olors fortes estranyes (espècies, perfumeria, productes de neteja), humitat excessiva (risc de desenvolupament de floridures no desitjades).
• Potencial de conservació: Pràcticament il·limitat si es compleixen les condicions. Els exemplars amb un envelliment de 20–30 anys o més es consideren tes de col·lecció especialment valuosos.

11. Preu i Falsificacions:

El preu del Jīngyáng Fú Zhuān varia àmpliament segons la qualitat de la matèria primera, l’any de producció i el productor. Aproximadament: segon grau — a partir de 100–200 iuans per jin (500 g); primer grau — 400–800 iuans; qualitat extra — a partir de 1000 iuans i més. Els exemplars envellits amb bona «flor daurada» poden costar molt més.

Com evitar falsificacions:

• Compreu a venedors de confiança: Busqueu productes amb l’etiqueta d’indicació geogràfica (地理标志产品) i la indicació d’un productor concret a Jingyang.
• Avalueu les «flors daurades»: Trenqueu el maó — les «flors» han de ser abundants, grans (com grans de mill), de color groc daurat, distribuïdes uniformement per tot el gruix. Les incrustacions blanques, verdoses o negres indiquen floridures no desitjades.
• Comproveu l’aroma: L’aroma fúngica característica de les «flors daurades» ha de ser neta, agradable, sense tuf, acidesa ni olors estranyes.
• Avalueu la infusió: El color ha de ser taronja-vermell, transparent. Una infusió tèrbola, fosca o grisa és signe d’un producte de mala qualitat.
• Desconfieu dels preus sospitosament baixos: L’autèntic Jīngyáng Fú Zhuān és un producte artesanal laboriós amb un cicle de producció llarg; un preu significativament inferior al de mercat ha de fer sospitar.

12. Fets Interessants:

• Te sense plantacions de te: Jingyang és l’únic centre de producció de te famós a la Xina on no hi ha ni un sol arbust de te. Tota la fulla es porta d’altres províncies a centenars de quilòmetres.
• Paral·lel amb el conyac i el xampany: El principi de les «tres inseparabilitats» del Jīngyáng Fú Zhuān sovint es compara amb el fenomen del terroir en la viticultura — de la mateixa manera que el conyac autèntic només es pot produir a la regió de Cognac i el xampany a la Xampanya, l’autèntic Fú Zhuān és inseparable de Jingyang.
• Les «flors daurades» al microscopi: Amb un augment de 100–200 augments, Eurotium cristatum es presenta com esporangis esfèrics daurats amb una estructura radiant, que recorden gira-sols en miniatura.
• Te-moneda: Durant la dinastia Qing, cada maó de Fú Zhuān, d’uns 2,5 kg (旧秤5斤), era una unitat comercial estandarditzada — una mena de «moneda de te» de la Ruta de la Seda, amb la qual es bescanviaven cavalls, llana i bestiar.
• Patrimoni de la UNESCO: El novembre de 2022, la tècnica d’elaboració del te Fú Zhuān va ser inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO — un reconeixement de la importància mundial d’aquesta tecnologia única.

13. Comparació amb altres Hēichá:

• Ānhuà Fú Zhuān Chá (安化茯砖茶): El «parent» de Hunan, produït al districte d’Anhua amb tecnologia adaptada i matèria primera local. El sabor, en general, és més aspre i «terrós», amb una dolçor fúngica menys pronunciada. Les «flors daurades» hi són presents, però el Fú Zhuān de Jingyang tradicionalment és famós per tenir-ne més abundància i mida.
• Qiān Liǎng Chá (千两茶): El «te de mil liangs» d’Anhua es premsa en cilindres gegants de fins a 36 kg, embolicats amb fulles de bambú. El sabor és més potent, aspre, amb notes fumades pronunciades. Les «flors daurades» normalment hi són absents.
• Liù Bǎo Chá (六堡茶): Te fosc de Guangxi amb una aroma característica de nou de bètel (槟榔香). Es produeix amb una tecnologia fonamentalment diferent, sense l’etapa de «desenvolupament de flors daurades». El sabor és més «terrós» i «fúngic», amb notes minerals.
• Shú Pu’er (熟普洱): Hēichá de Yunnan que passa per una fermentació accelerada (渥堆) en grans partides. El sabor, en general, és més «terrós», amb notes de fulla podrida. El perfil del Fú Zhuān és més suau, més dolç i amb la nota «fúngica» característica de les «flors daurades».

En conclusió:

El Jīngyáng Fú Zhuān és un te paradoxal, nascut no en un jardí de te, sinó a l’encreuament de rutes comercials, a les estepes i semideserts del nord-oest de la Xina. Deu la seva existència a la unió de l’habilitat humana, un microclima únic i un fong sorprenent que transforma la matèria primera basta en «or negre». Per als qui aprecien la profunditat, la complexitat i la història a cada tassa, conèixer el Jīngyáng Fú Zhuān serà el descobriment d’un món completament especial — un món on el te va ser moneda, medicina i instrument diplomàtic al llarg de sis segles. El seu sabor vellutat i oliós, amb dolçor fúngica i un llarg retrogust càlid, és una invitació a una degustació pausada i meditativa, que reconforta no només el cos, sinó també l’esperit.